Aquesta part de
l’assignatura ha set un autèntic goig, només puc fer una avaluació positiva
d’aquests moments que hem compartit i gaudit junts. Dins de la “boragine” de
nervis e inquietud que ens provocava aquest curs, hem trobat una manera de
gaudir, de sentir i viure situacions úniques amb els nostres companys. Sent que
ha set un fi de festa, com si el fet de compartir coneixements que ens interessaven
i ens motivaven a tots fos un regal per part de la Universitat, més bé, per
part de na Carmen.
Sento que he
aprés a fer moltes coses, però no sols recordo l’aprenentatge, recordo els
moments viscuts, les rialles i la complicitat que em tingut. Tot plegat em crea
nostàlgia.
En un primer
moment l’estructura o plantejament de l’assignatura em provocava inseguretat,
no sabia que podia transmetre als meus companys i estava capficada amb l’idea
de fer un projecte educatiu com fan es infants a l’escola. Però quan es va
crear el primer plantejament de l’assignatura i es va anar desenvolupant, vaig
sentir que era una manera de fer educació, ja que l’autentica educació es compartir
coneixements, ensenyar a la vegada que s’aprèn, rebre i donar. Aquesta ha sigut
una manera especial, productiva i bonica de compartir coneixements, d’ assolir
objectius i inquietuds personals i d’aprendre...de provocar un aprenentatge
significatiu que voldrem seguir a l’escola amb els infants.
Moltes gràcies a
tots! Sou únics!
